50 anys de la Comunitat de Jesús

PRESENTACIÓ
Aquest recull de dibuixos del nostre estimat Quico no pretén alimentar el record, ni la melangia de temps passats. Emparellats a texts escollits amb delicadesa, els dibuixos fan repàs i donen vida a un itinerari, el de la Comunitat de Jesús, amarat de recerca sincera i arriscada en el si de l’Església.
“Déu, que ha començat en vosaltres un bon treball, acabarà de dur-lo a terme fins al dia de Jesucrist… El que jo demano en la pregària és que el nostre amor s’enriqueixi més i més, fins a vessar, ple de coneixement i de finor d’esperit”. (Germà Esteve, monjo de Montserrat, carta a la Comunitat de Jesús de 9 de juny de 1985).
Units en la pregària silenciosa i compartida, seguint l’empremta de Carles de Foucauld, hem procurat dia rere dia caminar sota l’alè de l’Esperit, aquell que ens mena a ser germans entre nosaltres i amb tothom.
“Les obres del bon Déu han de madurar en el silenci, i potser en l’ensorrada de qui les emprèn”, escriu el pare Peyriguère. Aquest, sense cap dubte, fou el camí que en Pere Vilaplana va encetar fa ja més de cinquanta anys. I en aquest camí, rellegim i guardem al cor les paraules del P. Estanislau Ma. Llopart que resumeixen el nostre compromís:
“Estimats, insistiu sempre en aquesta pobresa interior, perquè essent fills de Déu us heu de sentir molt pobres. Us dic tot això perquè us sentiu identificats amb el Crist, que l’heu acollit per la Paraula, com diu Sant Pere. És per una paraula que sou de Déu. Aquesta
Paraula és el Crist. Acolliu-lo sempre en la Pobresa, en l’Amor, en la Unitat i en la gran Pau del cor.” (Ermita de la Santa Creu, homilia en l’inici de la Comunitat, 29 de setembre de 1968)
Aquesta publicació neix amb vocació d’impulsar el creixement en l’Amor, amb vocació d’arrelar per seguir batent les ales vers el projecte de plenitud i fraternitat per a tots els homes i dones: el projecte de Jesús. Cal seguir obrint portes, seguir junts per noves dreceres, amb el cor obert al diàleg i l’esperança, humils, afrontant les dificultats, sense cansar-nos d’estimar, escoltant Déu i abraçant la vida tal com arriba.
L’Esperit ha conduït les nostres inquietuds i ha dibuixat l’esbós d’una senzilla comunitat de creients, agraïda de tants dons rebuts. L’atent i delicat esguard de l’artista, palès en els detalls reunits al llarg d’aquestes pàgines, us farà cinc cèntims del que ha estat i és encara aquesta ‘aventura’.
Imma, de la Comunitat de Jesús

No hay comentarios.

Agregar comentario