Tarrés i la Comunitat

La història de Tarrés i la Comunitat de Jesús va començar com abans ho feien els festeigs: algú els va presentar i fer de mitjancer. Fou a l’ermita de la Santa Creu a Montserrat que el 1969 el P. Estanislau va presentar Pere Vilaplana i el rector de Vimbodí i de Tarrés, mossèn Àngel Bergadà, qui també havia pujat a visitar l’ermità, convertit, a pesar seu, en tot un referent espiritual de l’època. Mossèn Àngel parlà de Tarrés a Pere Vilaplana, alhora que li oferia que disposés de l’abadia per fer-hi alguna estada. L’estiu de 1969, en Pere i alguns germans més van passar uns dies de vacances a l’abadia de Tarrés. L’any següent els veïns del poble de Tarrés visitaven l’ermita de la Santa Creu a Montserrat, i així se segellà allò que havia de ser l’inici d’una ferma relació basada en el respecte, el treball en comú, i la familiaritat i l’afecte, que ens han fet créixer mútuament tant en el vessant humà com en l’espiritual, al llarg d’aquests ja trenta-vuit anys d’història.

Des de l’any 1970, ininterrompudament, la Comunitat de Jesús i Tarrés, celebrem conjuntament la Setmana Santa, gaudint uns i altres de la conjunció d’una jove comunitat cristiana amb un poble familiar i acollidor de fondes arrels cristianes. Sota diferents formes s’ha mantingut una presència continuada d’un o més germans com veïns estables del poble. Aquesta relació d’amistat i fe compartida ha fet que Tarrés hagi esdevingut actualment nucli i referent per a la vida de la Comunitat. És a Tarrés que la Comunitat fa una bona part dels seus recessos mensuals, reunions, camps de treball, i celebracions, amb un sentit d’obertura i acolliment a tots aquells interessats a conèixer la Comunitat i compartir l’amistat i la fe.

L´ermita de la Sta. Creu

Fruit d’aquesta realitat de vida, la Comunitat ha adequat al llarg dels anys diferents habitatges per poder disposar d’espais adients a aquests objectius. El fet de compartir els béns materials per a fer possible aquesta realitat també ha resultat tota una escola de vida de comunitat. Aquests espais s’ofereixen gratuïtament a grups de joves, comunitats religioses, i, de manera especial, als diferents grups de la família foucauldiana. Alguns hi ha fet estades perllongades, i fins i tot els seus capítols. L’any 2001la Comunitat de Jesús acollia a Tarrés la reunió internacional de responsables dels diferents grups de la Família de Foucauld d’arreu del món, amb la presència del P. René Voillaume, fundador de diferents grups com els Germanets de Jesús i Germanets de l’Evangeli, i difusor de l’espiritualitat a tot el món.

A escala regional també s’han constituït associacions en diferents països entre els més de vint grups d’inspiració foucauldiana reconeguts per l’associació. Avui la seu de l’Associació Família Carlos de Foucauld en España es troba en una de les cases de Tarrés. I és a l’església del poble on l’estiu del 2007 es va inaugurar una capella dedicada al beat Carles de Foucauld, amb una celebració presidida per l’Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol Balcells, amb ampli suport, i amb la presència de diferents membres de la Família de Foucauld i de l’església catalana. Tota una festa, celebrada conjuntament amb el poble que hi ha col·laborat estretament.

No es podria acabar la referència a Tarrés sense fer esment a l’ermita de la Santa Creu, símbol dels lligams de Tarrés a la Comunitat. En un espai no gaire allunyat del poble, i sobre les restes d’una antiga pallissa, s’aixeca l’ermita davant l’antiga era convertida en plaça per a les celebracions col·lectives. Una entrada des de la part superior dóna accés a la capella i la part inferior acull un recinte apte per fer estades de pregària en solitud. Es dóna així una doble resposta, disposant d’un espai per a les celebracions de caire més popular i un altre de destinat a la vida de contemplació, de “desert”, en la línia espiritual heretada del P. Estanislau. Aquest espai eremític, en estades curtes o més llargues, ha permès desenvolupar l’experiència d’un temps de silenci i pregària a nombroses persones al llarg del temps.

Per la coneixença directa de la gent de Tarrés amb el pare Estanislau es va escollirel nom de Santa Creu per a la nova ermita. Fou beneïda l’any 1977 per l’arquebisbe de Tarragona, Josep Pont i Gol. Des d’aleshores, cada any, el mes de setembre, la Comunitat i el poble de Tarrés celebren l’Aplec. Per donar gràcies per la fidelitat mantinguda al llarg dels anys, l’abat de Montserrat, Josep M. Soler va presidir la celebració del trentè Aplec (2006), refermant així els lligams dels inicis.

La vida de la Comunitat de Jesús, avui, evoluciona amb el món en que vivim i se sent contínuament interpel·lada per l’Esperit, que demana respostes a unes realitats, les pròpies personals i les del món, que canvien molt ràpidament. La raó de ser de la Comunitat és, a la fi, respondre de manera actualitzada a l’Amor de Déu encarnat en Jesús, que ens ha arribat a través de l’evangeli, i de tots els testimonis que al llarg de la història conviden a la conversió de l’ésser humà per elevar-lo a la més alta dignitat de fills de Déu.