Pere Casaldàliga i Pla
Amb de la mort d’en Pere Casaldàliga s’han escrit centenars d’articles en revistes, diaris, fulls d’entitats religioses, socials i de tota mena, com també reportatges a les ràdios i televisions especialment de Catalunya i Brasil. I al demanar-me una ressenya d’en Pere m’ha semblat que un dels escrits que he trobat com més visual, clar i entenedor és el del P. Alfredo J Gonçálves que transcrit a continuació.
Jo vaig poder compartir diverses trobades amb Dom Pedro en ocasió de la “Romaria dos Mártires” i de dues setmanes d’espiritualitat dels Claretians a São Felix do Araguaia i a Guajará-Mirim. Sempre em va impressionar el seu esperit d’oració; penso que el coratge que tenia i que va manifestar al llarg de tota la seva vida, l’absoluta confiança en l’acció de l’Esperit de Jesús, la ferma esperança del Regne i la gran llibertat d’esperit amb que vivia la seva missió com a bisbe de l’Església, no s’expliquen sinó per la profunditat de les seves arrels personals alimentades en les aigües de la pregària. Ell trobava tot el sentit de la seva vida, de les seves lluites, de les seves causes en Jesús de Natzaret, el seu gran amor, mestre i inspirador. Tot el que s’ha dit i escrit d’ell té una única explicació: el seu amor i el seu desig d’identificar-se amb Jesucrist i les seves causes, que no són altres que les de la humanitat salvada.
Ignasi Olivé Costas
