LA VIDA DEL CRISTIÀ ÉS COMUNITAT
"Comunitat de Jesús i Montserrart "
CATALÀ
La Comunitat de Jesús ha estat vinculada a la comunitat benedictina de Montserrat a través de persones concretes. Cal destacar de forma especialment significativa el vincle amb el pare Estanislau Llopart, l’ermità.
Des dels inicis, el pare Estanislau ha estat referència ferma, espiritual i vital alhora de la Comunitat de Jesús. Durant la seva vida ens acompanyà en tot moment amb estimació i discreció. Aquest és el motiu que ens ha portat a dedicar-li un capítol del llibre que, alhora, narra l’itinerari de la seva vocació d’ermità -itinerari viscut i compartit amb la Comunitat de Jesús. Les cartes i escrits del pare Estanislau depassen una mera correspondència i revelen la riquesa i fondària de la seva vida de fe.
A més del pare Estanislau, els quatre abats que va tenir Montserrat en aquest període i alguns monjos com el pare Evangelista M. Vilanova, el pare Oriol M. Diví, el pare Joan Carles Elvira i el germà Esteve M. Palenzuela van animar i guiar la Comunitat en les seves diferents etapes. Des de l’any 2019 el pare Lluís Planas n’és el consiliari.
El conjunt de textos recollits reflecteix bona part dels fonaments d’una comunitat que, sense cap model pròxim ni un full de ruta previ, ha viscut la seva vocació cristiana inserida en la societat, en un Natzaret “actualitzat”, en la línia intuïda per Charles de Foucauld. Nombroses dificultats, però també incomptables alegries han salpebrat un camí fet a palpentes. Compartim aquesta experiència des de l’humil convicció que pot fer un servei a altres grups de cristians que també intueixin que la vida del cristià és comunitat.
CASTELLÀ
La Comunidad de Jesús ha estado vinculada a la comunidad benedictina de Montserrat a través de personas concretas. Hay que destacar de forma especialmente significativa el vínculo con el padre Estanislau Llopart, el ermitaño.
Desde los inicios, el padre Estanislau ha sido referencia sólida, espiritual y vital a la vez de la Comunidad de Jesús. Durante su vida nos acompañó en todo momento con afecto y discreción. Este es el motivo que nos ha llevado a dedicarle un capítulo del libro que, a la vez, narra el itinerario de su vocación de ermitaño, itinerario vivido y compartido con la Comunidad de Jesús. Las cartas y escritos del padre Estanislau sobrepasan una mera correspondencia y revelan la riqueza y profundidad de su vida de fe.
Además del padre Estanislau, los cuatro abades que tuvo Montserrat en este periodo y algunos monjes como el padre Evangelista M. Vilanova, el padre Oriol M. Divino, el padre Joan Carles Elvira y el hermano Esteve M. Palenzuela animaron y guiaron la Comunidad en sus diferentes etapas. Desde el año 2019 el padre Lluís Planas es el conciliario.
El conjunto de textos recogidos refleja buena parte de los cimientos de una comunidad que, sin ningún modelo próximo ni una hoja de ruta previa, ha vivido su vocación cristiana inserta en la sociedad, en un Nazaret “actualizado”, en la línea intuida por Charles de Foucauld. Numerosas dificultades, pero también incontables alegrías han salpimentado un camino hecho a tientas. Compartimos esta experiencia desde la humilde convicción que puede hacer un servicio a otros grupos de cristianos que también intuyan que la vida del cristiano es comunidad.





