Els nostres inspiradors
|
"Viviu intensament la comunitat, amb força i decisió; la vida del cristià
és comunitat; i aquesta no és una paraula a la qual es pugui donar qualsevol sentit,
sinó aquell tan profund que, partint del manament per excel·lència que ens va deixar
Jesús, el de l'Amor, passa i es realitza en aquelles primeres comunitats cristianes que
els pagans coneixien precisament perquè s'estimaven."Pere Vilaplana |

|

|
"Hi ha moments
que el silenci, com la pobresa d'esperit, la simplicitat de cor, el servei de caritat, ens
permet de viure Déu i la seva Paraula més pregonament que tota altre mena de
coneixement. Més enllà del tot conegut, més enllà del tot sabut, en el misteri de la
Unitat on es troben les Persones Divines, ens trobem igualment fills en el Fill, en
l'abocament del Pare, per l'Esperit. Aleshores, en aquest "tu" a "Tu"
("tu ets el meu Fill" - "Tu ets el meu Pare, Abbà Pare" - en la
unitat de l'Esperit) realitzem la nostra unió amb tots els éssers visibles i invisibles,
i adquirim el coneixement de Déu i dels nostres germans. És la "comunió dels
sants" i la forma més perfecta d'oració. "
(carta a Pere Vilaplana, 23 de
juny de 1967)
Pare Estansilau Mª Llopart
|
| "Treballeu,
pregueu, sofriu, feu el bé al voltant vostre als qui són més a prop; és estimant els
homes com s'aprèn a estimar Déu. El mitjà per adquirir la caritat envers Déu és
practicar-la envers els homes
No sé pas a què us crida Déu especialment; sé molt
bé, però, a què crida tots els cristians, homes i dones, sacerdots i laics, celibataris
i casats: a ser apò stols per l'exemple, per la bondat, per un contacte benvolent, per un
afecte que demana retorn i que porta a Déu. Apòstol, sia com Pau, sia com Priscil·la i
Aquila però sempre apòstols "fent-se tot a tots, per donar-los tots a Jesús."
(carta a Louis Massignon,
Tamanrasset,
1 de maig de 1912)
Charles de Foucauld |

|

|
"Crist, per
l'Esperit Sant, està escrivint, en cada u de nosaltres com un cinquè evangeli; no som
pas una massa amorfa de cristianisme, sinó pedres vives del Temple de Déu; cada una, una
missió personal que no vol pas dir només color o forma, sinó solidesa de cada pedra, i
units per l'amor. Cada u aportarà a la solidesa de l'Església la seva personal, i això
no serà un bé solitari, és un bé comú, ja que cada u té el deure de donar el
testimoni personal de la bona nova que, singularment, ell ha rebut de Crist. (
)
L'amistat és la sinceritat de l'amor, i estimar és donar i, més encara,
donar-se
"
(Els nostres principis, en
"Donar-se com Crist",
maig de 1968)
Sor Maria Mª
Montserrat Capsir
|
"Oh! no busquis el Crist fora de
tu com una cosa a trobar, a perseguir, a fer venir a tu. No el busquis fora de la teva
vida d'acció... busca'l on ets tu!"
(Deixeu-vos prendre per Crist. 1968)
Albert Peyriguère |

|